El qüestionari: Montserrat Úbeda

Montserrat Úbeda ha crescut sempre envoltada de llibres, i per això no és pas difícil d’entendre que la seva vida hi estigui íntimament lligada des de l’ofici de llibretera. Durant més de 10 anys va assumir la direcció de la llibreria Ona, espai que coneixia prou bé perquè quasi era la seva llar, i després del seu tancament (un dels molts que malauradament han tingut lloc els darrers anys) va fer mans i mànigues per reobrir-la, a Gràcia, i continuar endavant. Perquè, com diu ella mateixa: “Vull continuar vivint de vendre cultura en català“.

https://www.facebook.com/OnaLlibres

Lectura del conte El Testament, de Carme Ripoll.

Us oferim un fragment de lectura del conte El Testament, de Carme Ripoll, publicat a l’Inèdits d’abril 2015, il·lustrat per M. Jesús Royo.

_

Si voleu saber com acaba la història, trobareu el conte íntegre en el núm. 5 de la revista Inèdits.
Tot l’Inèdits a un sol clic.

 

M. Jesús Royo, il·lustradora de El testament

Nascuda a Manresa, és dissenyadora gràfica de professió i ocasionalment fa treballs com a il·lustradora. De petita volia ser pintora, i va pintar i dibuixar, però abandonà aquesta afecció en diverses etapes de la vida; ara, de gran, intenta agafar el llapis i els pinzells per començar de nou. De totes les tècniques gràfiques la que més li apassiona és el gravat artístic. Ha publicat dibuixos per a l’Associació ARC (Associació de Relataires en Català), i diverses portades de llibres.

De moment no té cap blog per informar al voltant de les activitats en què treballa i per mostrar les seves creacions –possiblement acabarà publicant algun dia a la xarxa.

Concurs INÈDITS 2015 – Biblioteques

El passat mes de març us comentàvem que des d’INÈDITS volíem sumar-nos als diferents actes i activitats relacionades amb la commemoració de l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, i per aquest motiu us anunciàvem la publicació d’un número especial el gener de 2016.

Ara aquest projecte ja ha pres forma, i tot seguit us presentem les bases del Concurs INÈDITS 2015 – Biblioteques.

Esperem la vostra participació! Convertim les Biblioteques en les protagonistes dels contes inèdits!

Equip editorial

 

Premi INÈDITS 2015 – Biblioteques

L’Equip editorial de la Revista de creació literària INÈDITS vol sumar-se als diferents actes i activitats relacionades amb la commemoració de l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, i fruit d’aquest propòsit serà la publicació d’un número especial dedicat, temàticament, a les biblioteques. Un número de la revista que apareixerà el gener de 2016 per tal de fer el tancament a aquesta commemoració anual.

BASES:

1. Poden participar en el “Premi INÈDITS 2015 – Biblioteques” contes inèdits i escrits en català la trama o temàtica dels quals es trobi íntimament relacionada amb el món de les biblioteques.

El Testament, de Carme Ripoll

Carme Ripoll Martínez – Biografia.

Nascuda el 1945 a Barcelona, el 1952 es converteix en lectora compulsiva. El 1953 comença a escriure contes infantils per a consum propi. El 1955 és redactora del setmanari familiar creat amb el seu germà. Amb el seu marit i els tres fills, viuen la major part del temps a l’estranger: París, Madrid, Kuwait, Algèria, Guatemala i Londres. Les cartes són l’expressió literària d’aquesta època. De tornada a casa, 2008, s’inscriu a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès per donar forma als contes que s’inventa per els vuit néts. És l’eclosió d’un do que porta amagat des de sempre. El 2013 posa en marxa l’Obrador d’històries. Escriure i llegir són necessitats bàsiques. Publicacions: 2011: Un balcó del Raval, finalista del Premi de Relat Breu Districte V. 2014: Nena no t’ho perdis dins del recull A l’ombra del Decameró. Catorze relats eròtics, Ed. Gregal  2015: Jura’m que no ho diràs a ningú, Ed. Gregal. En breu sortirà Mama, on és l’Avi a Cavall Fort.

Obrint  El Testament

El Comiat

La Maria s’asseu a l’escriptori que havia estat del seu marit i treu un parell de fulls del primer calaix. A l’escrivania que hi ha davant seu es troba la ploma estilogràfica que ell feia servir per signar les coses importants. L’agafa i comença a escriure.

Adéu amor! Adéu.

Oi que sembla el títol d’un poema? Però no ho és. És un comiat. Dolorós. Definitiu. És un adéu que em cal fer. Ja no puc més. Demà farà un any que no hi ets i encara estic plena de tu. Tu ets mort. Jo sóc viva. I vull viure. I per fer-ho t’haig de fer fora, has de marxar. Voldria que continuessis amb mi però és impossible. A contracor et dic adéu. No vull que m’acompanyis. Tu no tens camí i jo n’he trobat un munt de nous, plens de vida, curulls d’il·lusions. Els haig d’emprendre sola, he de saber caminar sense tu.