La biblioteca fantasma, nou llibre de Jordi Masó

Ens complau anunciar-vos la recent edició de La biblioteca fantasma (Edit. Males Herbes), el darrer llibre de Jordi Masó, autor que tancava amb el conte Ampolla al mar el ja llunyà número 1 de l’Inèdits.

La biblioteca fantasma és plena d’històries incertes i de narradors improbables. Els artistes, músics o escriptors que protagonitzen aquests quaranta relats, es confonen amb la seva pròpia obra, s’hi amaguen o s’hi perden, tot caminant de puntetes per aquell territori sovint enganyós que anomenem «ficció». En aquest nou volum, Jordi Masó Rahola treu més rendiment que mai al seu enginy, fent gala d’una ironia finíssima i una capacitat extraordinària per sorprendre el lector.

Polpa, nou llibre de Jordi Masó

Ens complau anunciar-vos la recent edició de Polpa (Edit. Males Herbes), el darrer llibre de Jordi Masó, autor que tancava amb el conte Ampolla al mar el ja llunyà número 1 de l’Inèdits.

La polpa era el material amb què es feia el paper que s’utilitzava per imprimir la literatura popular. En aquest volum, Jordi Masó explora les possibilitats argumentals i formals d’aquelles novel·letes de quiosc, per anar un pas més enllà . Amb un estil elèctric tan efectiu com la ràfega d’una metralladora, i amb un humor negre sense concessions, l’autor juga amb els llocs comuns de les històries de detectius, els relats de fantasmes i els melodrames de fulletó, per subvertir-ne la lògica. Un recull que funciona com a homenatge i com a paròdia de la ficció pulp, una celebració de la naturalesa de la ficció escrita amb una simpatia infinita pels personatges.

El qüestionari: Jordi Masó

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) ha publicat tres reculls de contes breus i microrelats –Els reptes de Vladimir, Catàleg de monstres i Les mil i una– i prepara l’edició d’un recull de contes llargs titulat Polpa. Ha guanyat concursos com el Premi Vent de Port (2011), el Premi Sant Narcís de Girona (2011), el Concurs de Conte Curt Antoni Gomila-Sant Bartomeu de Montuïri (2012), el Premi Ferran Canyameres d’Òmnium Cultural de Terrassa (2013), les tres edicions del Concurs de Microrelats de La Microbiblioteca de Barberà del Vallès, entre molts d’altres. Des de l’Agost de 2010 té cura del bloc “La Bona Confitura” dedicat al microrelat en català.

http://jordi-maso-rahola.webnode.es/

1. Abans de rebre la nostra sol·licitud perquè contestessis aquest breu qüestionari, havies sentit a parlar de la Revista de creació literària Inèdits? I en cas afirmatiu, per quin canal t’havies assabentat de la nostra existència?

 JM.- Sí, he anat seguint INÈDITS des del començament, des que vaig col·laborar amb un relat en el primer número de la revista.

La residència, de Mercè Bellfort

Mercè Bellfort Bruna – Biografia

Mercè Bellfort Bruna (Barcelona, 1953). Se sent molt còmoda escrivint microrelats i contes curts, la brevetat d’aquest gènere literari realment la té ben captivada. Des de 2007 penja regularment els seus relats a la pàgina web de Relats en Català (RC). Ha participat amb diversos autors en la major part de llibres que ha editat Meteora conjuntament amb RC i l’ARC (Associació de Relataires en Català) com són: Garbuix de contes, Barcelona, t’estimo, Criatures fantàstiques, Les estrelles, Segona oportunitat, L’aigua, Poemes per a la Marató, Pecats capitals, Paraula d’Espriu (Revista Lo Càntich, dins la col·lecció Camí del Sorral).

Ha quedat finalista en tres edicions del Premi Víctor Mora de Narrativa Breu (Editorial La Busca, anys 2009, 2011 i 2012). Ha col·laborat amb la revista local “L’Escalenc” on ha publicat un bon nombre de contes i també al bloc del microconte en català “La bona confitura”, que gestiona l’escriptor Jordi Masó Rahola (Vladimir). Darrerament ha publicat un recull de contes i microrelats titulat Relats sentits (Bubok, 2013).

Decidida a provar un nou repte pel que fa a escriure contes més extensos l’autora ens presenta “La residència”, el seu primer conte llarg.

Entrant a La residència…

La imatge d’aquella jove de dinou anys perdent-se pels carrers de Heidelberg dalt d’una bicicleta va quedar gravada per sempre més en la ment de la seva mare.

No es pot dir que fos un comiat trist, ben al contrari: des de feia un parell de mesos a l’Alba li havien concedit una beca Erasmus a la bella ciutat alemanya, on aniria a estudiar la carrera de Traducció i Interpretació. Esperava amb gran il·lusió el moment de la partença. El viatge amb cotxe el va compartir amb els pares. Tots tres estaven molt emocionats, però a l’Alba li brillaven els ulls i mostrava una impaciència per arribar fora mida.

Així sona Ampolla al mar

Us oferim un fragment sonor d’Ampolla al mar, de Jordi Masó, acompanyat d’un detall de la il.lustració de M Jesús Royo.

Si teniu problemes amb el reproductor, cliqueu aquí

Els podeu trobar íntegres, en el seu format original, en el número 1 de la revista Inèdits, en suport paper o en suport ebook-pdf.

Feliç lectura!