La residència, de Mercè Bellfort

MERCÈ BELLFORT - Foto

Mercè Bellfort Bruna – Biografia

Mercè Bellfort Bruna (Barcelona, 1953). Se sent molt còmoda escrivint microrelats i contes curts, la brevetat d’aquest gènere literari realment la té ben captivada. Des de 2007 penja regularment els seus relats a la pàgina web de Relats en Català (RC). Ha participat amb diversos autors en la major part de llibres que ha editat Meteora conjuntament amb RC i l’ARC (Associació de Relataires en Català) com són: Garbuix de contes, Barcelona, t’estimo, Criatures fantàstiques, Les estrelles, Segona oportunitat, L’aigua, Poemes per a la Marató, Pecats capitals, Paraula d’Espriu (Revista Lo Càntich, dins la col·lecció Camí del Sorral).

Ha quedat finalista en tres edicions del Premi Víctor Mora de Narrativa Breu (Editorial La Busca, anys 2009, 2011 i 2012). Ha col·laborat amb la revista local “L’Escalenc” on ha publicat un bon nombre de contes i també al bloc del microconte en català “La bona confitura”, que gestiona l’escriptor Jordi Masó Rahola (Vladimir). Darrerament ha publicat un recull de contes i microrelats titulat Relats sentits (Bubok, 2013).

Decidida a provar un nou repte pel que fa a escriure contes més extensos l’autora ens presenta “La residència”, el seu primer conte llarg.

Entrant a La residència…

La imatge d’aquella jove de dinou anys perdent-se pels carrers de Heidelberg dalt d’una bicicleta va quedar gravada per sempre més en la ment de la seva mare.

No es pot dir que fos un comiat trist, ben al contrari: des de feia un parell de mesos a l’Alba li havien concedit una beca Erasmus a la bella ciutat alemanya, on aniria a estudiar la carrera de Traducció i Interpretació. Esperava amb gran il·lusió el moment de la partença. El viatge amb cotxe el va compartir amb els pares. Tots tres estaven molt emocionats, però a l’Alba li brillaven els ulls i mostrava una impaciència per arribar fora mida.

Des de Barcelona ja havien carregat tot l’indispensable per instal·lar-se en una residència d’estudiants situada a tocar del riu Neckar. A mesura que s’anaven apropant a la ciutat que l’acolliria durant tot un any, l’Alba reia pels descosits, picotejava de la bossa de llaminadures que s’havia preparat i sovint cantava cançons en alemany, que ja havia après a l’institut amb la seva admirada professora Laura. Qui sap si el mateix neguit la movia a actuar d’aquella manera. Ben mirat, un no se’n va cada dia a viure a l’estranger!

Mentre la filla semblava que anés a explotar amb tantes emocions acumulades, la mare, tancada en els seus pensaments, va recular en el temps i, sense voler, es va veure tot d’una a la mateixa edat que la seva filla, corrent amb bicicleta pels carrers de Besançon, una preciosa ciutat francesa, on aprendria francès amb més fluïdesa. Allà el riu que, juganer, dibuixava una fantàstica omega enmig de les muntanyes, era el Doubs. L’excel·lent vista que es divisava des del castell permetia que el turista s’ho repensés dues vegades a l’hora d’abandonar aquell paisatge de somni. Tots els records d’aquella estada curta d’un mes d’estiu li van venir al cap, i alguna cosa se li va remoure de molt endins quan, de sobte, es va veure eixugant-se unes llàgrimes que començaven a rodolar galtes avall. Tot plegat deuria ser com un xoc existencial on el temps havia fet de les seves, com sempre acostuma a fer. Una mena de calor incontrolable la va envair i s’afanyà a apujar l’aire condicionat del vehicle, que ja necessitava un descans, igual que l’abnegat conductor, el pare de la criatura.

―Dona, fa calor però no hi ha per tant!

―Buf! Em sembla que serà millor que fem una altra paradeta. No teniu ganes d’estirar les cames? Jo començo a estar baldada amb tantes hores de carretera… Vosaltres no?

L’Alba només tenia ganes d’arribar. Tot i així va ser condescendent amb la seva mare i entre tots van acordar fer un descans de mitja horeta.

El conte íntegre el podreu llegir a:
INÈDITS NÚM 3 – Juliol 2014

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s