Lectura de De llops i lleons, d’Alícia Gili

Us oferim un fragment de lectura del conte De llops i lleons, d’Alícia Gili, el segon conte de l’Inèdits d’octubre 2015, il·lustrat per Ferran Costa.

Anuncis

Ferran Costa, il·lustrador de De llops i lleons

En Ferran Costa ens fa un esbós d’ell mateix:

Nascut a Manresa, ja de petit ho volia dibuixar tot!! Admirava al gran Raf, Ronald Searle i al Sempé, encara ara són els meus mestres.

El primer mestre va ser el meu pare, aleshores em vaig adonar que no seria fàcil; més tard vaig fer classes amb el mestre Ainé, l’acadèmia del Josso i cursos al Prat de Llobregat.

No dibuixo còmics, prefereixo explicar-me en una pàgina, la il·lustració m’agrada molt per expressar-me.

Ferran_Costa (2)

 

Si vols veure els treballs que faig, pot visitar el meu facebook:

http://www.facebook.com/costaduran

De llops i lleons, d’Alícia Gili

Alícia Gili Abad – BiografiaAlícia Foto - Alícia Gili - num 6

Alícia Gili és Medievalista especialitzada en Història d’Àfrica i ha publicat articles relacionats amb la temàtica africanista. També ha realitzat incursions en la literatura de ficció tot guanyant alguns premis literaris de narrativa curta, i ha estat seleccionada per a l’edició de diversos llibres de reculls de relats d’autoria compartida, amb títols com: L’últim esglaóUna mort d’amor, Pagava la pena morirAmor d’amo (Premi Ciutat de Banyoles).

Sa mare deia que si treballava en una secta, perquè això d’africanista sonava molt estrany i si parlem de tema friki ja superava els límits. Però quan van editar la seva primera novel·la, Iskander, un viatge a la màgia dels llibres (Premi Ciutat de Lleida 2006), i quan el 2010 va sortir la seva segona novel·la, Premi Columna Jove: El camí del Bandama Vermell, sobre els nens soldats a Costa d’Ivori, la bona dona va pensar que això de les sectes aquestes de sa filla tenia futur i tot. Pobra, s’equivocava!!!!

Així comença De llops i lleons

El guàrdia mirava el Calçada Reial impertèrrit. El sol ixent il·luminava les llunyanes serres del Kopet Dag que limitaven el desert de sorres negres al nord d’Ecbatana. Els Athanatoi havien abandonat la formosa ciutat feia dos dies. Era impossible veure el camí empedrat sota els estendards que onejaven els deu mil. I malgrat conduir l’exèrcit més gran que ningú no havia conegut, l’Hidarnes mirava el que l’esperava més enllà del Kopet Dag amb recança. Sabia perfectament com les gastaven les sorres negres del Karakum i els seus genets Kharesmians.

No es pogué estar de mirar el soldat amb orgull. Era persa. La barba rinxolada i els ulls foscos emmarcaven el rostre sota la tiara de feltre. Els brodats vermells sobre la túnica blanca marcaven el seu destacament. Els pantalons negres eren també de feltre i els mantenia a recer de les inclemències de l’ampli imperi, des dels freds extrems del Pamir a les temperatures insuportables del desert del Kazakhastan. La lleugera però impenetrable cota de malla d’escames de peix que portava sota la capa, l’escut de vímet, així com l’arc llarg i la llança curta amb punta de ferro i contrapès, havien fet d’aquells soldats màquines de guerra imparables. La capa coberta de fils d’or valia dos mil daricos, una família sencera podia menjar amb una d’aquelles capes tot un any. Però els Athanatoi eren el millor exèrcit del món i l’emperador ho sabia.

Continua llegint

INÈDITS – Núm 6 – Octubre 2015

Coberta 6

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

L’estiu ja ha quedat enrere. De ben segur que durant aquest període us haureu dedicat a llegir tots aquells llibres que, durant la resta de l’any, no podeu abastar. O bé el temps d’oci us haurà servit per escriure els relats que tot just teníeu embastats. També nosaltres, la Revista de creació literària INÈDITS, hem aprofitat aquests mesos per plantejar-nos nous reptes i projectes dels quals us anirem informant puntualment.

Ara, però, volem presentar-vos el número del tercer trimestre d’enguany i aprofitar aquestes línies per animar-vos a participar en la revista tot enviant-nos els vostres originals.

El recull s’inicia amb un conte de Xavi Ballester titulat Merles, una emotiva història situada en aquesta etapa tan solitària com és la vellesa. La protagonista sortirà de casa seva, amb penes i treballs, per socórrer unes merles, i nosaltres, els lectors, la seguirem pas a pas en el seu lent avanç. La il·lustració de Lu Garriga fa de portaveu i simbolitza aquesta solitud esmentada, tot mostrant-nos la protagonista mentre camina per uns carrers deshabitats.

De llops i lleons, d’Alícia Gili, autora amb qui ja havíem treballat en un número anterior de la revista, ens ofereix un conte de gènere fantàstic amb enfrontaments, batalles, guerrers protegits pel seu esperit de naixement i, de rerefons, una crítica incisiva contra el despotisme dels governants. Ferran Costa, amb tècnica llapis i tinta aiguada, ha estat l’encarregat d’il·lustrar el text tot referenciant una simbiosi dels diversos elements que hi podem trobar.

I el tercer conte, Les sopes, també pertany a un autor amb qui ja havíem treballat en un número anterior de la revista: Xavier Valeri. En aquesta ocasió ens ofereix una tràgica història de desamor que es veu abocada, per un seguit de circumstàncies, a un nou enamorament. I tot plegat pinzellat per la inconfusible ironia a què ja ens té acostumats l’autor. El relat, amb un final impactant, l’ha il·lustrat Berta Gómez Barroso, i ens mostra la súplica de la protagonista, a qui fa aparèixer tot esquinçant l’espai en una clara al·legoria de la situació en la qual es troba.

Desitgem que passeu una agradable i interessant estona de lectura amb aquestes històries que, de nou, mostren una diversitat d’interessos temàtics i de conreu de gèneres.

Equip editorial