Lectura de La trobada

Us oferim un fragment de lectura del conte La trobada, de Jordi Tomàs i Sabaté, el darrer conte de l’Inèdits d’abril 2018, il·lustrat per Toni Arencón.

Toni Arencón, il·lustrador de La trobada

Toni Arencón Arias – Biografia

El pratenc Toni Arencón Arias va començar a dibuixar “formalment”, de ben petit, per il·lustrar les narracions i els poemes que escrivia, afició que ha mantingut amb els anys. Precisament, amb una narració il·lustrada, va guanyar el seu primer premi, a nou anys, en un concurs infantil a nivell nacional. Autodidacte, no sabia, llavors, que aquesta afició li portaria a practicar molts estils i gèneres diferents, des del còmic a la pintura sobre tela, passant per tècniques mixtes en diferents suports o la creació digital de personatges i de fons per a videojocs; tot i que afirma que es troba més còmode amb el dibuix a llapis o a tinta xinesa, i amb la pintura acrílica o a l’oli.

Ha participat en exposicions col·lectives arreu de la geografia catalana, rebut una trentena de premis i les seves il·lustracions es poden trobar en diferents revistes, manuals i llibres, fins i tot de divulgació científica i mèdica. Algunes de les seves obres han estat la imatge de coberta de llibres, com ara Abraçada a la seva pròpia pell (Diversos autors), El llarg camí d’escriure (del poeta Marc Freixas), Camins d’exili (del poeta Josep Maria Corretger i Olivart), L’estimem perquè és la nostra! (Diversos autors), De l’alba al capvespre (de la poetessa Núria Niubó i Cabau), La fulla al vent (del poeta Pere Fornells), Sentiments (Diversos autors, premi ARC 2012), El cicle de la vida (Diversos autors, premi ARC 2015) i Mitjans de transport (Diversos autors, premi ARC 2017).

Com a artista, col·labora en diferents projectes benèfics i socials relacionats amb la dependència, la malaltia d’alzheimer, la violència de gènere, la lluita contra el càncer i les successives edicions de la Marató de TV3.

No accepta encàrrecs ni comercialitza les seves obres; tot i així, sempre està disposat a escoltar propostes de col·laboració en aquells projectes que motivin el seu vessant més artístic. Al seu blog La ploma rovellada, el llapis i el pinzell es poden trobar algunes de les seves creacions més recents:
http://toniarencon.blogspot.com/p/galeria-dimatges.html

Jordi Tomàs i Sabaté, autor de La trobada

Jordi Tomàs i Sabaté – Biografia.

Vaig néixer l’agost de 1977 a Barcelona i visc a Collbató des dels nou anys. He cursat estudis d’enginyeria tècnica agrícola a Lleida i treballo en una explotació agrícola de la família.

Des de sempre he estat relacionat amb la literatura, primer com a voraç lector i després com a escriptor. Vaig participar en el primer Premi Sant Jordi de Collbató amb catorze anys i vaig quedar segon. Posteriorment vaig escriure en privat durant molts anys i, fa uns anys, vaig obrir el blog l’eco de Montserrat on he publicat alguns relats curts. El desembre de 2016 vaig publicar la meva primera novel·la de gènere fantàstic titulada Castellnord; es tracta d’una autopublicació mitjançant Amazon. I el passat mes de maig de 2018 va veure la llum La sang dels Purs, la segona part de “Castellnord”.

Així comença La trobada.

La casa estava en un silenci absolut quan Valentí va arribar-hi. No sabia exactament què havia esperat, però no era allò. Aquell casalot era una estranya baluerna a mig camí d’una masia, un castell i una espècie d’església. Realment no entenia què hi havien trobat, els seus companys, per haver-lo llogat per a l’aniversari dels vint-i-cinc anys de finalització de la carrera, però amb aquella moda del turisme rural tots aquells tètrics casalots estaven de moda. Valentí va prémer el botó del clauer per tancar les portes del seu car Mercedes mentre carregava la bossa amb l’altra mà; no creia que en aquell indret ningú pogués robar-li, però millor prevenir la temptació. Finalment va sospirar i s’encaminà cap el que semblava la porta principal. No havia arribat al darrer graó de les escales que aquesta s’obrí de cop.

Al llindar va aparèixer la Mercè, una menuda criatura esbojarrada que als seus quaranta i escaig llargs encara duia els cabells d’un impossible blau elèctric. L’estranya aparició va començar a donar crits en direcció a l’interior de la casa, d’on van arribar un reguitzell de crits en resposta. Valentí no va poder evitar fer un somriure nerviós, no havia esperat que el convidessin a un acte com aquell. Des de feia molts anys sabia que no despertava gaires simpaties al seu voltant, no havia arribat a tenir tot el que tenia ni tot el poder que posseïa fent amics. Havia trepitjat i esfondrat vides sense cap mena d’escrúpol. Però una part d’ell se n’alegrava, suposava que no era totalment un monstre malgrat tot. En entrar al casalot va poder veure que per dins tenia un aspecte fins i tot més tètric que per fora, fins i tot el gos estava a joc amb l’ambient. Una espècie de monstre enorme pelut i negre, que jeia indiferent al costat del foc. La Mercè l’acompanyà fent saltirons al seu costat i estirant-lo del braç.

Inèdits núm. 14. Editorial

Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Fa unes setmanes la primavera va trucar a les portes de casa nostra per instal·lar-se, a poc a poc, entre nosaltres. I amb ella arriba el mes d’abril, un mes literari per excel·lència perquè ens porta la diada de Sant Jordi amb tot el seu ampli ventall de novetats editorials i de propostes creatives. Des d’Inèdits, com hem fet al llarg dels darrers anys, ens volem sumar a aquesta celebració i amb el número 14 de la revista us oferim tres contes que, esperem, us aportin una bona estona de lectura.

En Pol Alonso, amb el seu conte Digitalització extrema, ens fa viatjar cap a un remot extrem de la Via Làctia, més enllà de qualsevol estel visible des de la Terra. En aquest espai el coronel Lester Rox, acompanyat del robot Squan, haurà de complir una missió que, a priori, se’ns presenta com a purament administrativa i de control. Però en realitat el que trobarà en el planeta Tet, el seu destí, convertirà la missió de tràmit en tota una perillosa aventura. L’artista Marga Cruz ha estat l’encarregada de mostrar-nos gràficament aquesta amalgama de planetes i estrelles on es desenvolupa l’acció del conte.

La segona obra que us oferim fa un canvi total de paisatge. Robert Siscart, l’autor del conte El col·leccionista, ens descriu la passió amb què el protagonista d’aquesta història viu la seva gran afecció: col·leccionar estilogràfiques que han pertangut a personatges de renom. Però una tarda, en desembalar el petit paquet de l’última comanda efectuada, hi troba, a més, un curiós i impensable objecte. Sofia Gómez Barroso il·lustra aquest conte, i amb la imatge que ens ofereix, perfila clarament la qui havia estat propietària de l’última estilogràfica comprada pel nostre col·leccionista.

I per acabar tenim La trobada, de Jordi Tomàs, on se’ns planteja una situació que de ben segur heu viscut en alguna ocasió: rebre la invitació per assistir a un sopar d’antics companys d’estudis. Això és el que li passa al protagonista, però quan arriba al lloc indicat i se submergeix en el record i l’evocació del passat compartit, tot d’una el present, la vida sencera que ha viscut al llarg d’aquests anys, comença a trontollar. A causa d’aquesta agitació haurà d’enfrontar-se a alguns terribles secrets d’aquella època. Toni Arencón ha estat l’encarregat d’oferir-nos, amb una terrorífica imatge d’aquell passat obscur, la seva interpretació artística del conte.

Aquests són els tres contes de la nostra primavera literària, i cadascun d’ells podria ser catalogat en un subgènere diferent. Us animem a submergir-vos en la seva diversitat i gaudir d’aquestes històries.

Bona lectura!

Equip editorial