Us oferim un fragment de lectura del conte La Pedra i el Corriol, de Ferran d’Armengol, el primer conte de l’Inèdits d’abril 2015, il·lustrat per Sílvia Cano.
_
Si voleu saber com acaba la història, trobareu el conte íntegre en el núm. 5 de la revista Inèdits.
Tot l’Inèdits a un sol clic.
Amant de les antiguitats i de la moda vintage, aquesta jove artista des de petita sabia que volia dedicar-se a alguna especialitat artística. Desprès d’acabar els seus estudis superiors en Disseny i Moda a l’Escola Felicidad Duce de Barcelona, comença a treballar en el món de la confecció i el disseny prêt-à-porter, però moguda per les ganes de conèixer altres formes artístiques va endinsar-se al mon de l’il·lustració. Així va ser com el seu camí la va portar a l’Escola d’Art de Manresa.
En els seus dibuixos predominen els grisos del grafit, que destaquen entre el collage i els colors brillants de l’aquarel·la.
El seu bloc: http://silviacano.weebly.com/
Ferran d’Armengol – Biografia
Ferran d’Armengol i Galceran (Barcelona, 1959). Escriptor vocacional i empleat de banca, entre 1998 i 2000 realitza cursos de literatura a l’escola de L’Ateneu Barcelonès amb els escriptors Isidre Grau i Maria Barbal. Forma part del grup literari Setze Petges, amb qui ha publicat dos llibres, aquest 2015 presenten el tercer.
Col·laborador de la revista Cultural Digital Lo Cantich, ha publicat contes i poemes en obres conjuntes de l’Associació de Relataires en Català (ARC). També ha publicat relats a la Revista de Ciència Ficció, Fantasia i Terror Catarsi. Guanyador del premi BlaBla 2013 i finalista l’any 2014 dels concursos Catarsi-StarTrek, IV Concurs de microrelats ARC a la Ràdio i el Neurosi de relats eròtics. Publica en un bloc personal Escrits de l’home fosc i també a la pàgina literària Relats en català amb el nick homefosc, o darkman.
Coneixent La Pedra i el Corriol
Mai he sabut quin aspecte tenia, he visitat gent que el coneixia i n’hem parlat, no he conegut ningú que en guardi una foto d’ell, m’he creat una imatge i espero conèixer-lo algun dia, ho espero, de fet visc a prop de casa seva, o potser ara és aquesta la seva casa. D’històries veritables n’hi ha milers i de fantàstiques encara més, però per diverses raons personals sempre m’havien fet ràbia els contes d’apareguts. I ara, des que visc en aquesta masia, m’ha calgut canviar alguns dels meus principis bàsics, i reforçar d’altres. Havia decidit no parlar-ne amb desconeguts, d’aquest tema, però un amic va venir a veure’m i em va demanar que li aclarís el meu punt de vista, i li vaig dir que ell seria l’última persona a escoltar-lo, que mai més ho explicaria a ningú. Volia tornar a viure tranquil, amb els meus fantasmes, i la Pedra i el Corriol ho són, els meus fantasmes. No sabia per on encetar la narració, i vaig decidir explicar tot el que sabia i començar per algun lloc concret. Vaig creure bo fer-ho pel nom del protagonista, el nom oficial.
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí
Pocs dies després de l’inici de la primavera el món de la literatura entra en un mes en què s’homenatja el llibre i la lectura. L’abril ens desperta amb el desig de viure un dia especial: Sant Jordi, el Dia del Llibre. I enguany, juntament amb l’encís de les parades de llibres al voltant de les quals passejarem, ens aturarem, triarem i remenarem entre els diversos volums, la Revista INÈDITS us ofereix un nou número amb tres contes perquè gaudiu de la seva lectura.
El primer inèdit que trobareu, La Pedra i el Corriol, és una narració de Ferran d’Armengol en la qual el protagonista, Carles Oriol, explica als amics la seva pròpia història. És aquesta una bella història d’amor entre la ficció i la realitat, i aquest enamorament, per perpetuar-se, precisa del pagament d’una penyora. La il·lustració que l’acompanya, de tècnica mixta de llapis de grafit, tinta per crear el fons i puntuals retocs fotogràfics, és obra de Sílvia Cano Herrero, qui ens mostra una imatge onírica on el Corriol navega tot endinsant-se en un somni dins un altre somni.
L’autora del segon conte, Carme Ripoll, ens presenta amb El testament la transmissió d’un llegat que de ben segur tothom valorarà de poc convencional, de tal manera que les reaccions que provocarà entre els diversos hereus esdevindran ben diferents. Des de la ira a l’agraïment, passant per l’emotivitat i el desconcert, per la qual cosa es preguntaran si realment coneixien el difunt. En aquesta ocasió la il·lustració, amb tècnica de llapis i retoc digital, és obra de M. Jesús Royo, qui ens mostra un dels personatges del conte i, en aquest cas, ens comunica la tristesa que provoca el trencament amb el passat i amb els records en descobrir una veritat insospitada.
I per posar el punt i final us oferim el conte La forja d’un heroi, de menut, qui es converteix així en el primer contista que repeteix com a col·laborador de la revista. En aquesta història se’ns mostra la relació entre dos personatges amb uns noms ben peculiars i plens de simbolisme, Divad i Tailog, i com els sentiments, siguin d’amor o d’amistat, esdevenen la clau per donar força, coratge i il·lusió a les persones. La il·lustració de Sofia Gómez Barroso, amb tècnica de carbonet, acrílic i muntatge fotogràfic, ens presenta un personatge que lluita davant el mirall amb els seus sentiments mentre l’envolta un silenci espacial.
Com podeu comprovar, tres contes diferents per encetar aquesta primavera literària que tenim per davant. Esperem que gaudiu d’aquestes històries tant com nosaltres. Bona lectura!
Equip editorial
ineditsrevista 