Lectura de L’arca de Noè

Us oferim un fragment de lectura del conte L’arca de Noè, de menut, el darrer conte de l’Inèdits de gener 2018, il·lustrat per Yolanda Urango.

Yolanda Urango, il·lustradora de L’arca de Noè

Yolanda Urango – il·lustradora

De sempre he tingut atracció per les arts plàstiques, sobretot el dibuix i la pintura. Els meus inicis amb els pinzells van ser amb la pintura sobre teixits. D’aquí i d’això fa ja uns 25 anys, vaig passar ha experimentar la pintura a l’oli i també l’aquarel·la. Per tal d’adquirir coneixements amb la pintura, al principi, vaig assistir a tallers al Cercle artístic de Manresa (encara que vaig haver de deixar-ho per incompatibilitat amb la feina) del qual segueixo formant part i actualment assistint a tallers d’aquarel·la un cop per setmana . En aquests tallers he conegut a un grup d’aquarel·listes fantàstics. He participat en nombrosos concursos de pintura ràpida i puc dir que han estat els meus millors professors i encara avui dia segueixo aprenent d’ells.

L’oli va ser la primera tècnica en la qual em vaig iniciar amb unes ganes enormes de plasmar els paisatges que tenia al meu voltant, però la participació en els concursos em va permetre conèixer a diferents artistes, tècniques i estils. Des de llavors he intentat perfeccionar amb l’oli i l’aquarel·la, tot i que en aquests últims anys és amb aquesta última tècnica per la qual sento veritable addicció.

L’arca de Noè, de menut

menut – Biografia

En menut va néixer el 2008, quan va decidir que li agradava prou escriure com per dedicar-hi una mica més d’un conte l’any, com havia fet fins llavors; així que va agafar el teclat de l’ordinador i es va posar a pensar alguna cosa. I mira, va quedar finalista del segon premi Miasma.

Des de llavors ha seguit escrivint, tot i que no amb tanta regularitat com voldria; ha anat a classes -perquè només els genis ho fan bé sense que els n’ensenyin-, i tot i no dedicar-s’hi vuit hores al dia no es pot queixar, ja que ha sortit en algunes Catarsi, en alguna Lluna en un Cove, al Vint relats de la fi del món i al Somnis, s’ha endut un Ictineu i un Ovelles elèctriques; va pel tercer relat a Inèdits, i també se l’ha vist al Montseny entre llum i boires i al Montseny Màgic (prepareu-vos pel Montseny Eròtic!), i al 9 relats per un 9 país i Històries de les Terres Albes i altres relats fantàstics. És editor de la revista Catarsi.

Primeres línies de L’arca de Noè

La doctora Caterina tenia els ulls mig tancats: començava a haver-hi massa poca llum, però absorta com estava revisant els resultats de la darrera anàlisi, no se n’adonava, sinó que forçava la vista intentant veure-hi millor. Es va posar dreta amb un dels papers a la mà, caminava d’un costat a l’altre xiuxiuejant en veu alta les rastelleres de números que havia imprès. En arribar al costat de la finestra, alçà el cap i mirà a fora. Estava molt contenta de treballar en una fàbrica a un extrem del polígon industrial: així no veia les naus abandonades, brutes. Algunes, fins i tot, ja queien en ruïnes. D’ençà que el virus de la SIDA es contagiava per via aèria, la població del planeta s’havia reduït a la meitat i la civilització humana es trobava a punt del col·lapse. Les indústries farmacèutiques, també Nòvix, on treballava la doctora Caterina, havien centrat els esforços a buscar la cura per a aquella plaga, cosa que havia tallat en sec altres línies d’investigació susceptibles d’aportar menys beneficis econòmics, i això havia portat a l’augment de malalties que fins llavors es consideraven controlades i a la reaparició d’algunes que es donaven per desaparegudes.

L’esquerda de l’àngel, nova novel·la de M Victòria Lovaina

I seguim fent-nos ressó de més novetats editorials dels nostres autors. En aquest cas, de la publicació de la nova novel·la de M Victòria Lovaina, L’esquerda de l’àngel, publicada per l’editorial Gregal. La Maria Victòria ha col·laborat amb l’Inèdits dos cops, amb el conte Lucrècia, aparegut en el núm. 1  i amb Adéu, Caterina!, publicat en el núm. 7, l’especial Biblioteques. Com veieu, moments molt especials per a l’Inèdits.

Som als anys cinquanta del segle xx. En Nèstor viu en un pis del carrer de l’Om, al Raval. A partir de les cartes antigues que en Paquito, el seu veí i amic, descobreix en el capçal del llit, es recrearà una història fins aleshores desconeguda.

Els esdeveniments es remunten a començaments del segle passat, una època convulsa de la nostra història en què la lluita per la supervivència quedava tenyida per la injustícia social i la violència als carrers. Les restes d’un cadàver a casa d’en Nèstor seran testimoni punyent d’aquell temps passat.

L’esquerda de l’àngel, doncs, es desenvolupa a cavall de dues èpoques. D’una banda, el temps d’en Nèstor, atrapat entre el neguit per descobrir els fantasmes ocults de la seva infantesa i un sentiment de culpa impregnat d’amor. De l’altra, el temps de la Maria i la Cinta, atrapades en una Barcelona de començament de segle xx que les obligarà a lluitar per tirar endavant i que les farà còmplices de fets que mai no haurien imaginat. L’esquerda de l’àngel és una novel·la combativa, però al mateix temps analítica, ja que explora a fons les relacions d’amistat i el comportament humà en situacions límit..

Lectura de La cadira de les bruixes

Us oferim un fragment de lectura del conte La cadira de les bruixes, d’Alícia Gili, el segon conte de l’Inèdits de gener 2018, il·lustrat per M Jesús Royo.