Us oferim un fragment de lectura del conte Una nit d’insomni, d’Ignasi Carbonell, el cinquè i darrer conte de l’Inèdits núm. 7, selecció d’autors del Concurs Biblioteques, de gener 2016, il·lustrat per Dolors Mas.
INÈDITS NÚM 7 Selecció d’autors “Concurs biblioteques”– Gener 2016
Ignasi Carbonell – Autobiografia literària
Els llibres, una de les meves passions. Nascut vora la Mediterrània, a Tarragona. Bibliòfil i amant de la lletra impresa, dels mots escrits i recitats. Sóc Llicenciat en Humanitats i Diplomat Graduat Social. Sempre m’ha agradat el món de la literatura i, des de la meva joventut, he mantingut la inquietud en escriure relats curts sota arguments de vivències personals amb incorporació de fets i personatges de ficció.
Aquest ha sigut, en part, el fil conductor del meu conte “Una nit d’insomni”, en el qual s’hi aboca tota una barreja de personatges d’un entorn social determinat, juntament amb uns d’imaginaris de diferents orígens, i que es conjunten amb altres procedents d’obres literàries molt conegudes d’autors consolidats d’èpoques pretèrites. Tanmateix, en el decurs dels anys, he fet incursions en el camp de la poesia, i últimament publico virtualment amb certa assiduïtat els meus poemes en les xarxes socials, bàsicament a través de la meva pàgina personal de Facebook.
Despertant d’Una nit d’insomni
El rellotge de la sala de lectura de la nostra flamant biblioteca marcava les vuit i quart del vespre. Des del meu despatx, estratègicament situat, domino perfectament les dues sales principals que amb mobiliari i estanteries de tènues coloracions combinen harmoniosament per fer més agradable l’estada dels usuaris.
Jo, Mercè Esquerrè, directora d’aquest centre de cultura, miro com els últims lectors van deixant els volums sobre la taula i enfilen la sortida d’aquest lloc que jo anomeno “la segona residència”, ja que m’hi passo tantes hores com a la meva llar.
Us oferim un fragment de lectura del conte Silenci de dames, de M. Rosa Dachs, el quart conte de l’Inèdits núm. 7, selecció d’autors del Concurs Biblioteques, de gener 2016, il·lustrat per Lu Garriga.
INÈDITS NÚM 7 Selecció d’autors “Concurs biblioteques”– Gener 2016
De petita sempre va voler ser pintora, però pintora de les que pinten quadres, no de les que pinten parets. De fet, escrivia contes que il·lustrava ella mateixa i que eren el delit de companys i professors. Amb els anys, es va despistar una mica, i els seus passos la van portar per camins ben diferents, però aquell primer anhel sempre la va acompanyar.
Fins que un dia, va fer un cop de cap i va realitzar un curs d’il·lustració a l’Escola Massana i sembla que li va agradar. Després d’aquest en van venir d’altres, va participar en tallers amb il·lustradors varis i finalment va completar la seva formació amb un mòdul de disseny gràfic que li va desvetllar tots els secrets del mon digital.
Actualment s’ha decantat per la il·lustració infantil, tot i que en ocasions pot fer un canvi de registre com l’actual col·laboració amb l’Inèdits.
Podeu veure la seva obra al següent enllaç:
http://lugarriga.blogspot.com.es/
M. Rosa Dachs i Peitiví – Biografia literària
M. Rosa Dachs (Ripoll, octubre 1962) és diplomada en Magisteri i coordinadora del club de lectura de la biblioteca Emilia Xargay, des de la seva creació el gener del 2011. És membre del jurat del concurs literari Sant Jordi de Sarrià de Ter. L’any 2010 publica del llibre “ECLIPSI. Una manera de viure el càncer”, amb un total de sis reimpressions. En solitari li agrada reflectir les seves emocions, sentiments, i pensaments, tot allò que veu al seu voltant i que distorsiona amb la ploma sobre un paper en blanc, o amb un pinzell il·lustrant imatges. Ha vist recompensada la seva tasca obtenint premis en diversos certàmens literaris i en concursos de dibuix. Col·labora en alguna revista d’àmbit local, a través d’articles de difusió o d’actualitat.
Així comença Silenci de dames
Per a mi era difícil sobreposar-me al meu caràcter esquerp i reservat, al meu tarannà tímid i vergonyós, i al meu posat eixut i callat. M’era prou complicat trobar un punt entremig on em sentís tranquil·la i còmoda per atendre amb correcció les persones i establir-hi una relació discretament sociable i educada, natural, basada en el respecte. Fins i tot, si m’era possible i els ànims m’ho permetien, malbaratava un xic de simpatia, però així que les circumstàncies m’ho permetien, defugia amb poques paraules qualsevol enrenou que se’m presentés i que desbaratés, en poca estona, aquell ambient avinent i tranquil on jo em sentia a gust.
M’esforçava per no despertar l’interès ni l’atenció de ningú. Marcava amb cautela, però alhora amb fermesa, un distanciament que no permetia que ningú el traspassés, i no atorgava cap llicència d’intromissió per xafardejar dins la meva intimitat. Sense fer gaire soroll, m’apartava de la gent, i em refugiava cofoia en el meu petit món, el que havia creat quasi a esquenes de la realitat. M’agradava viure envoltada de llibres, estar rodejada de llibres, sempre o quasi sempre buscava la seva companyia, i quan intuïa que algú provava de tafanejar la meva vida, m’apartava a corre cuita. Així que podia cercava la quietud d’aquell univers irreal imprès sobre paper.
ineditsrevista 