Lectura de “El llit tretze de l’UCI”

Us oferim un fragment de lectura del conte El llit tretze de l’UCI, de Carme Ripoll, el darrer conte de l’Inèdits d’abril 2017, il·lustrat per Carles Sánchez.

Anuncis

Carles Sánchez, il·lustrador de “El llit tretze de l’UCI”

Carles Sánchez (1967) ha realitzat i participat en diverses exposicions, tant individuals com col·lectives, a la Biblioteca Jaume Perich, al Museu, i a Arts i lletres de Premià de Dalt; i a L’Associació d’Artistes Plàstics de Premià de Mar.

És empresari i viu a Premià de Dalt, el seu poble natal, on també col·labora en diverses entitats. És membre del Consell de Cultura de Premià de Dalt, soci de la Federació Catalana de Fotografia, i membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt.

Publica fotos a Instagram @djmasterflash I sessions de música de dj a https://www.mixcloud.com/CarlosDJMaster

El llit tretze de l’UCI, de Carme Ripoll

Carme Ripoll – Biografia

Neix a Barcelona el 1945.El 1952 es converteix en lectora compulsiva. El 1953 comença a escriure contes infantils per a consum propi. El 1955 és redactora del setmanari familiar creat amb el seu germà. Amb el seu marit i els tres fills, viuen la major part del temps a l’estranger. Les cartes són l’expressió literària d’aquesta època. De tornada, 2008, s’inscriu a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. És l’eclosió d’un do que porta amagat des de sempre. El 2013 posa en marxa l’Obrador d’històries. Escriure i llegir són necessitats bàsiques.
Publicacions:
– 2011: Un balcó del Raval, finalista del Premi de Relat Breu Districte V
– 2014: Nena no t’ho perdis, dins del recull A l’ombra del Decameró. Catorze relats eròtics (Ed. Gregal)
– 2015: Jura’m que no ho diràs a ningú (Ed. Gregal); El testament (Inèdits); i Mama, on és l’Avi (Cavall Fort)

Així comença El llit tretze de l’UCI

1. Les infermeres

—Ha arribat la nova?

—Encara no. Qui és la tutora?

—Jo!

—Pobra! Apa, Sílvia, que potser tens sort i és una d’aquelles llesta i treballadora.

—Sí! I a sobre es diu Àngels! El “pobra” anava per ella o per mi?

—Tu què creus? Per les dues!

La Martina s’allunya passadís avall seguida del ressò de la seva rialla. La figura es perd darrere les cortines del box sis.

Quan arriba l’Àngels, la Sílvia se la mira de cap a peus amb un posat estricte i seriós que impressiona la noia. En un to sec li diu:

—A partir d’ara ets la meva ombra, mires i observes amb atenció tot el que faci, si no tens memòria et compres una llibreta i t’ho apuntes. Si hi ha coses que no entens, preguntes. Tot el que fem ja ho hauries de saber perquè ho has estudiat, però la pràctica és una altra història. Recorda que arribarà un dia que estaràs sola i no tindràs ningú per preguntar i que una equivocació en el nostre ofici pot tenir conseqüències irreparables, fins i tot fatals. Continua llegint

M Jesús Royo, il·lustradora de “Leonor i el malestar de l’ésser”

Nascuda a Manresa, és dissenyadora gràfica de professió i ocasionalment fa treballs com a il·lustradora. De petita volia ser pintora, i va pintar i dibuixar, però abandonà aquesta afecció en diverses etapes de la vida; ara, de gran, intenta agafar el llapis i els pinzells per començar de nou. De totes les tècniques gràfiques la que més li apassiona és el gravat artístic. Ha publicat dibuixos per a l’Associació ARC (Associació de Relataires en Català), i diverses portades de llibres.

De moment no té cap blog per informar al voltant de les activitats en què treballa i per mostrar les seves creacions –possiblement acabarà publicant algun dia a la xarxa.