Històries de família, de Lluís Julian

OLYMPUS DIGITAL CAMERALluís Julian – Biografia

Malgrat els seus 55 anys, Lluís Julian Barrachina és un escriptor novell, ja que va començar amb aquesta afició als 48. Un fet aquest, la capacitat de conjuminar paraules fins que esdevinguin  històries, que va sorprendre tant a parents, amics i coneguts com a ell mateix.

Ha guanyat diversos premis literaris i té publicat un llibre de contes: Tretze històries entre insòlites i fantàstiques, Premi Armand Quintana 2009. Fa dos anys que anuncia una novel·la històrica la qual serà, segons la seva poc modesta opinió, un best-seller de les lletres catalanes.

Conviu amb la dona, dues filles i dos hàmsters, éssers tots ells que assegura es conxorxen per no deixar-li temps lliure per escriure.

Així comença Històries de família

Un divendres el pare va arribar eufòric a casa: “Un milió, sóc milionari, ja he recollit un milió!”. Es va treure un sobre de la butxaca i d’ell un grapat de bitllets que va deixar damunt la taula del menjador. Després va anar a buscar una caixa metàl·lica amb pany que guardava en un armari. D’allà va anar traient més i més feixos de bitllets i els va anar dipositant amb molta cerimònia damunt la taula. En acabar de col·locar l’escampada de bitllets verds, els va contemplar llargament, es va fregar les mans molt cofoi i ens va preguntar amb veu alegre i cridanera: “Ho veieu? Tinc o no tinc un milió de pessetes”. Després, en un murmuri, com per a ell mateix: “Haurem de comprar una caixa forta”.

Jo tindria set anys i en aquella època, principis dels seixanta, un milió de pessetes era una quantitat fabulosa. Tot el cap de setmana se’l va passar parlant del seu milió, de com a poc a poc l’havia anat estalviant, del negoci  (la sastreria i el petit taller de confecció, mitja dotzena d’empleats), dels terrenys del poble on algun dia construiria una torre, del cotxe nou de trinca i de categoria que aviat compraria… Feia i refeia, excitat, el compte de tot el que tenia i de tot el que arribaria a tenir.

Per celebrar-ho el diumenge ens va convidar a dinar fora, a Can Costa, un xiringuito de la Barceloneta on, assegurava, servien el millor peix de la ciutat i al millor preu. “No m’enganyaran a mi amb bajanades, ja se’l poden quedar el Ritz i la crema de llet”, deia mentre tot mudats caminàvem pels carrers estrets envaïts per la flaire de marisc i de fregits, “per molts milions que arribi a tenir a mi no m’enganyaran”.  Ens va deixar escollir el que volguéssim i ell va demanar dues ampolles del vi més car. Va beure, va menjar, va beure més, va renegar perquè el cambrer tardava a servir-nos i es va ofendre perquè el tractava amb poc respecte. “Aquests es pensen que sóc un mort de gana. Un milió he aplegat, no el veuran mai ells un milió de pessetes!”. Gras com era i vermell pel vi, pel menjar i per la indignació per com ens tractaven semblava que esclataria d’un moment a l’altre. Va venir l’amo a demanar-li que no fes tant de soroll i que sinó ens hauria de convidar a marxar.

D’aquell àpat festiu del milió de pessetes vam conservar un record, una fotografia. La va fer un fotògraf ambulant; en aquell temps en què no tothom tenia càmera era habitual que passessin per festes, envelats i cerimònies diverses i s’oferissin a immortalitzar el moment. Recordo la discussió amb el pare, havia de pagar la foto a l’avançada i després de revelada l’home es comprometia a enviar-nos-la per correu. Com sempre el pare desconfiava. Va amenaçar el fotògraf: “Com m’enganyeu, mestre, tindreu problemes i dels grossos. El cap de la policia és amic meu, enteneu? Com no m’arribi us denunciaré i ell s’ho prendrà com un afer personal. Ho enteneu? Quedem entesos?”.  Sempre feia servir el vós i repetia això del “quedem entesos” quan es volia posar seriós amb algú.

El conte íntegre el podeu trobar a INÈDITS NÚM 1 – Gener 2014
Edició impresa aquí
Edició ebook-pdf aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s